Des dels seus inicis, els tubs de rajos X mèdics han tingut un paper vital en la revolució de la imatge diagnòstica. Aquests tubs són una part important de les màquines de raigs X que permeten als metges veure els pacients dins dels pacients i diagnosticar diverses condicions mèdiques. Comprendre el funcionament interior dels tubs de rajos X mèdics pot millorar la nostra comprensió dels avenços tecnològics que impulsen la imatge diagnòstica a noves altures.
El nucli d'untub de radiografia mèdicaConsta de dos components principals: un càtode i un ànode, que funcionen junts per produir un feix de raigs X. El càtode actua com a font d’electrons mentre que l’ànode actua com a objectiu d’aquests electrons. Quan s’aplica l’energia elèctrica al tub, el càtode emet un corrent d’electrons, centrat i accelerat a l’ànode.
El càtode és un filament escalfat, generalment fabricat amb tungstè, que emet electrons mitjançant un procés anomenat emissió termióica. Un potent corrent elèctric escalfa el filament, fent que els electrons s’escapen de la seva superfície i formen un núvol de partícules carregades negativament. Una copa de níquel feta de níquel forma el núvol d’electrons en un feix estret.
A l’altra banda del tub, l’ànode actua com a objectiu dels electrons emesos pel càtode. L’ànode sol estar fabricat amb tungstè o un altre material d’alt nombre atòmic a causa del seu alt punt de fusió i la seva capacitat per suportar l’enorme calor generada pel bombardeig d’electrons. Quan els electrons d’alta velocitat xoquen amb l’ànode, s’alenteixen ràpidament, alliberant energia en forma de fotons de raigs X.
Un dels factors més crítics en el disseny del tub de rajos X és la capacitat de dissipar les grans quantitats de calor generades durant el funcionament. Per aconseguir-ho, el tub de rajos X està equipat amb un sistema de refrigeració sofisticat per evitar el sobreescalfament i el deteriorament de l’ànode. Aquests sistemes de refrigeració normalment impliquen la circulació de petroli o aigua al voltant de l’ànode, absorbint -se i dissipant la calor efectivament.
El feix de raigs X emès pel tub es forma i es dirigeix encara més per col·limadors, que controlen la mida, la intensitat i la forma del camp de rajos X. Això permet als metges centrar els raigs X precisament en àrees d’interès, limitant l’exposició innecessària a la radiació als pacients.
El desenvolupament de tubs de rajos X mèdics va revolucionar la imatge diagnòstica donant als metges una eina no invasiva per visualitzar les estructures del cos internes. Les radiografies s’han demostrat inestimables en detectar fractures òssies, identificar tumors i investigar diverses malalties. A més, la tecnologia de raigs X ha evolucionat fins a incloure la tomografia computada (CT), la fluoroscòpia i la mamografia, ampliant encara més les seves capacitats de diagnòstic.
Malgrat els molts avantatges dels tubs de raigs X, cal reconèixer els possibles riscos associats a l’exposició a la radiació. Els professionals mèdics estan formats per equilibrar els avantatges de la imatge de rajos X amb possibles danys de l’excés de radiació. Els protocols de seguretat estrictes i el control de la dosi de radiació asseguren que els pacients reben la informació diagnòstica necessària alhora que minimitzen l’exposició a la radiació.
En resum,tubs de rajos X mèdicshan revolucionat la imatge diagnòstica permetent als metges explorar el funcionament interior del cos humà sense procediments invasius. El disseny complex del tub de rajos X amb el seu sistema de radiografies, anode i refrigeració, produeix imatges de raigs X d’alta qualitat per ajudar en un diagnòstic precís. A mesura que la tecnologia continua avançant, podem esperar més millores en la imatge de rajos X per beneficiar tant els pacients com els professionals sanitaris.
Hora del missatge: 28-2023 d'agost